La vida és escultora

La vida és escultora i ens va fent
a cops, sense importar-li la ferida,
i mai no som al gust del seu talent
i torna mil vegades, insistent,
a fer-nos i ferir-nos. L'embranzida
no cessa, no s'acaba, no descansa,
i no podem trobar en cap lloc la pau.
No som definitius, ni l'esperança
tenim de ser-ho mai. I l'hora mansa
és breu, forçosament i no s'escau.
Vindrà,si tenim sort, quan tot s'acabi.
Voldria per llavors, poder ser savi,
haver posat un ordre en el tumult
divers, esborradis,del mon ocult
que sento revoltar-se en mi mateix,
i tot recomençar-ho com qui neix.

Paraules d'en David Jou